COVID FREE

BUSSEIG RESPECTUÓS AMB EL MEDI AQÜÀTIC - ESTRELLES DE MAR

BUSSEIG RESPECTUÓS AMB EL MEDI AQÜÀTIC – ESTRELLES DE MAR

ESTRELLES DE MAR

 

Les estrelles de mar són un dels animals que podem veure més sovint durant les immersions a la Costa Brava, a la zona de Palamós són molt comunes.

És important saber que manipular-les i treure-les de l’aigua els hi pot causar la mort.

 

Perquè no hem de tocar les estrelles de mar?

 

Aquests animals són extremadament fràgils, tenen petites estructures repartides per tot el seu cos que poden trencar-se si les toques.  Al patir un canvi brusc són propenses a estressar-se i no es recuperen ràpid, per tant poden arribar a morir.

Les estrelles de mar NO s’han de treure mai de l’aigua!

 

Les estrelles de mar capturen l’oxigen de l’aigua, per al seu procés de respiració, a través de les seves brànquies dermals, anomenades pàpules. Això vol dir, que quan es treuen aquestes espècies del seu hàbitat, no poden realitzar l’intercanvi de gasos necessari per al seu cicle vital i pateixen una intoxicació, generalment amb diòxid o monòxid de carboni, i en poc temps, entre 10 segons i 3 minuts, depenent de l’espècie, moren.

Quins tipus d’estrelles de mar trobem a la Costa Brava?

 

Les espècies d’estrella de mar més comunes de la nostra zona són les següents:

Echinaster sepositus o estrella de mar vermella

És una estrella de forma típica, amb simetria radial, amb el disc central relativament petit. Normalment té 5 braços llargs, arrodonits i punxeguts, a vegades pot arribar a tenir-ne 6 o 7.

A cada un dels braços, pel seu costat inferior, presenta varies files dels anomenats “peus ambulacrals”, que utilitza tant per desplaçar-se com per subjectar els aliments.

Tenen espines curtes que queden recobertes per la pell, una pell molt rica en glàndules que produeixen mucosa amb granulacions.

És de color vermell, més o menys ataronjat, molt viu, tot i que és més clara pel seu costat aboral.

 

Marthasterias glacialis o estrella verda

És l’estrella de mar més gran de la nostra costa, pot arribar a fer uns 80 centímetres, tot i que normalment és més petita.

Té tres files d’espines robustes, molt característiques, que li recorren els braços. Aquestes espines estan envoltades per un anell de pedicel·laris, òrgans molt petits que tenen funcions de neteja.

La gamma de colors d’aquesta estrella és molt variada (verd, gris, marró) tot i que els exemplars que es troben a més profunditat tenen una tonalitat més clara que els que es troben més a prop de la superfície (marró clar, rosat, groguenc).

 

 

Coscinasterias tenuispina o estrella d’espines prima

És una estrella amb una simetria bastant irregular, d’uns 12-15 centímetres de diàmetre, constituïda per entre 7 i 10 braços al voltant del disc central, que és bastant petit.

Presenta de dos a quatre madreporits, que són peces que constitueixen el sistema bascular aqüífer. A la part superior trobem espines gruixudes, situades irregularment sobre la placa, i disposades sobre els braços en 5 fileres longitudinals.

El seu color és variable, la part superior és groc-blanquinosa amb taques marronoses tirant a negres o també grogues, vermelles o blau turquesa, la part inferior és de color blanc-groguenc tirant a groc.

 

 

Hacelia attenuata

És una estrella de mar amb cinc braços arrodonits, que s’insereixen dins el petit disc corporal per la seva base més ample, i que es van estrenyent cap a l’extrem fins a acabar en punta.

Poden arribar a fer 25 centímetres. Pel costat superior tenen pàpules visibles disposades en 10 fileres clares longitudinals al llarg dels braços.

Normalment són de color vermell-ataronjat, vermell-marronós o vermell escarlata.

Viu sobretot en substrats durs entre 3 i 150 metres de profunditat, especialment entre 20m i 50m, i poc il·luminats, normalment es troba en sortints rocosos, coves i comunitats coral·lígenes.

 

 

Ophioderma longicauda o estrella amb potes brunes

Té un disc central pentagonal de mida gran i els cinc braços llargs i serpentiformes. La coloració dorsal es marro-negre sovint amb taques i la part del ventre groga-grisenca. Els braços presenten bandes alternades clares i fosques. El disc esta cobert per una fina granulació i els braços estan coberts per petites punxes poc visibles a simple vista.

Acostuma a viure als litorals rocosos, dins escletxes o sota les pedres, viuen des de molt poca profunditat fins a 70 metres. No els agrada massa la llum, per tant sempre les trobarem amagades o les veurem de nit.

 

 

Si vols veure aquestes estrelles de mar consulta la nostra agenda d’immersions i apunta’t! I si no has bussejat mai, sempre pots fer un bateig o treure’t el curs!

 

 

El mar no és el nostre medi natural, per tant hem de respectar a totes les espècies que hi viuen i no molestar-les, per poder seguir gaudint d’elles molts anys mes!

 

Compartir en redes sociales: